Aquests dies Mariano Rajoy ha visitat Angela Merkel a Alemanya. Hem pogut veure els dos mandataris passejant junts, sense traductor, tot xarrant amicalment. És un misteri, però, com i de què parlaven ambdós. Ja se sap que Rajoy no parla alemany, ni cap altre idioma que no siga el castellà. Per sort, Merkel parla gallec, així que li anirira recitant al seu subordinat alguns versos aspres: "Idioma meu, homilde, nidio, popular,/labiego, suburbial e mariñeiro,/que fas avergoñar/ó burgués, ó señorito i o tendeiro..."
Rajoy, en sentir-la, s'ha quedat de pedra, perquè ni tan sols domina la llengua del seu propi país. Així que els hem sorprés així, gesticulant i movent els llavis simulant una conversa impossible, com dos autistes a l'hora del pati, mentre les cuidadores fan un cigarret i observen des de lluny.
Així és, en efecte: 3.800 milions d'anys després del sorgiment dels primers organismes vius sobre la terra, dos individus que comparteixen alguns mites (l'austeritat, la necessitat d'una "mà dura", la insensibilitat social) s'han passejat a la vista del públic, vestits informalment amb sabatilles d'esport. La culminació de l'Homo Sàpiens? No ho sé, perquè Merkel és sàpiens sense dubte, però Rajoy semblava, a tot estirar, un pobre Homo Habilis.
Dos milions d'anys ens contemplaven en perspectiva; tota una raça evolucionant fins arribar a aquesta trista constatació: de res serveix, Mariano, haver conquistat el llenguatge si tot el que s'ha de fer és obeir.
Un viatge que no requeria cap alforja (ni diccionari!).
Hay 0 Comentarios