Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Rajoy i Rivera: els reis són els pares

Por: | 07 de noviembre de 2015

La maquinària està en marxa. Tot està perfectament lligat i ben lligat perquè Rajoy perda la majoria en les eleccions del 20 de desembre amb elegància i de seguida trobe la xarxa protectora d'Albert Rivera. L'operació és evident i només haver estat atent aquestes darreres setmanes al discurs unànime dels periòdics, les televisions i les ràdios. Rivera és l'home de moda. El seu partit, que va nàixer a Catalunya per a ser la veu de la minoria cabrejada amb el procés de normalització de la llengua, ara és presentat com una força centrista (i centrípeta, com cal), pasteuritzada, incolora, inodora i insípida. A Rivera, exempleat d'una de les grans empreses de l'IBEX 35, el retraten ja com el nou Adolfo Suárez. Diu que aspira (com a bon polític) a guanyar les eleccions, però tot el món té clar que la seua funció més evident és replegar Rajoy després del salt mortal i depositar-lo suaument en terra. I després es casaran i governaran feliços sempre atents al telèfon roig, perquè no se sap mai quin gran empresari telefonarà per impartir consignes i espargir congratulacions.

Mariano i Albert(o)

  I és que, algú dubta que Rajoy i Rivera pactaran instantàniament l'endemà de la cita electoral si sumen majoria? Encara hi haurà criatures tan innocents, a qui caldria explicar d'una vegada que els reis són els pares... El stablishment espanyol -el gran tinglado ibèric- ja no confia ni en Pedro Sánchez. I si pacta amb Podem i hi ha un canvi real? Massa arriscat. En canvi, Rivera és perfecte: ningú dubta del seu espanyolisme, no té una ideologia definida més enllà de la recerca desesperada del poder, no vol fer cap transformació essencial, i el seu partit ha donat suport als valedors dels ERO andalusos o a la Gürtel i la Púnica madrilenyes sense cap problema.

  Tot preparat, doncs, perquè la dreta se succeïsca a ella mateixa. Excepte un petit detall: la voluntat emanada de cada vot. De sobte, se sent la veu d'aquell inoblidable personatge de Pulp Fiction, The Wolf: "Well, let's not start sucking each other's dicks quite yet". Senyor Rajoy, senyor Rivera: No comencem encara a mamar-nos-la (amb perdó de taula). Igual teniu un disgust el 20-D. Açò encara és una democràcia. I lamente haver de ser jo qui els ho recorde...

Hay 0 Comentarios

Los comentarios de esta entrada están cerrados.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal