Blogs Comunidad Valenciana Ir a Comunidad Valenciana

Catedràtics

Por: | 21 de febrero de 2016

És indubtable que vivim moments crucials per a l'Educació. Mentre els alumnes asiàtics -disciplinats, metòdics, implacables- es disposen a conquistar el món com un entusiasta exèrcit unànime, en mitja Europa l'anomenat "fracàs escolar" llasta l'èxit d'un sistema saturat fins l'indicible. Aquesta situació, Pirineus en avall, és especialment sagnant. Ara qualsevol partit polític s'ompli la boca -i el programa electoral- amb l'oferta, inconcreta, d'un "pacte educatiu". Però la realitat és que els escolars arriben al final de l'ensenyament obligatori amb greus deficiències, i molts d'ells ni tan sols n'aconsegueixen el títol. Potser tot això se solucionarà en un termini mitjà i algunes de les solucions proposades -canvi del sistema d'accés a la titulació de Magisteri, MIR educatiu, regulació de l'estatus dels docents...- hi siguen eficaces. El temps ho dirà.

Vicent Marzà

  Tot això era oportú recordar-ho perquè m'agradaria explicar un trist cas que s'ha donat en l'ensenyament públic valencià, un exemple paradigmàtic dels absurds burocràtics que sovint interfereixen en la bona marxa del sector educatiu. L'any 2009, la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana va iniciar un procés de selecció de 500 places de catedràtic de secundària. La figura del catedràtic d'ensenyament mitjà ha esta de vegades blasmada per determinades instàncies, en la creença -legítima- que es tracta d'un cos propi d'altres èpoques. Però la realitat pura i dura és que ser nomenat catedràtic és l'única manera que té un professor d'institut d'ascendir i culminar la seua carrera professional. És per això, doncs, que l'administració les segueix convocant. En aquesta ocasió, però, tot el procés ha sigut un poc surrealista. No va ser fins l'any 2015 -sis anys després!- que es va concloure amb el nomenament dels catedràtics corresponents, amb efectes econòmics de setembre del 2014.

  Sembla el final, més o menys feliç, d'una interminable història administrativa, però no és exactament així. Com sempre sol passar en aquests casos, hi ha hagut reclamacions judicials que han ocasionat que, fins ara, la Conselleria no haja remés al BOE la seua pròpia decisió. Tot està, doncs, paralitzat. Mentrestant, com és sabut, ha tingut lloc el canvi polític al País Valencià. El nou conseller, Vicent Marzà, s'ha trobat aquesta patata calenta a les mans, com n'ha hagut de sostindre i gestionar d'altres. Al capdavall, els anteriors gestors -com ara està eixint a la llum- van fer desaparéixer en sobrecostos 1.100 milions d'euros (sí: mil cent!) en la construcció de centres educatius (a través de l'empresa pública CIEGSA).

  Amb aquesta realitat, es comprensible -però no raonable- que Marzà puga arribar a pensar que una convocatòria de càtedres heretada no és el seu pitjor problema. Sembla que la Conselleria es disposa a "solucionar" el problema traient una nova resolució en el Diari Oficial nomenant catedràtics tots aquells que no estan afectats per causes judicials (la gran majoria)... amb efectes econòmics de setembre del 2016.

  És normal, doncs, que el col·lectiu implicat estiga indignat. Ja han començat les protestes i les consultes amb advocats. Si jo fora Marzà, estudiaria el tema amb més deteniment i miraria d'adoptar una resolució que acontentara tothom i no lesionara cap interés legítim. Potser alguns encara creguen que els catedràtics són una mena de diplodocus difícils d'encabir dins una aula normal, però en realitat només són docents amb un llarg historial al darrere, que hi han arribat després de tota una vida de cursets, publicacions, paciència i saviesa. Si volem un sistema educatiu d'excel·lència hem de comptar amb aquesta mena de personal. I si no, a què juguem?

Hay 2 Comentarios

Es realmente una situación lamentable .... No solo hay un perjuicio económico considerable, sino que nos perjudica también al presentar el curriculum a distintas convocatorias. Además, hay profesores seleccionados que ya se han jubilado e, incluso, que han muerto.
Como mínimo, espero que el nombramiento sea de 2014. Si no es así, me temo que siga habiendo recursos de profesores afectados y se siga complicando la historia.
Esperemos una respuesta eficaz de esta Consellería...

Totalment d'acord, Joan, m'ha agradat molt l'exposició dels fets i de la realitat que estem patint els professors implicats. Què gran decepció Marzà, en qui tant de nosaltres teníem posades les nostres esperances.

Publicar un comentario

Si tienes una cuenta en TypePad o TypeKey, por favor Inicia sesión.

Notes Públiques

Sobre el blog

Entre el qui escriu abocat al balcó de la realitat –l’escriptor de periòdics, ara convertit en blogaire- i aquesta mateixa realitat hi ha una distància lleu però inexorable. Aquest decalatge requereix traducció en ambdues direccions: cap a fora i cap endins. El traductor, amb el seu teclat, transforma la realitat i hi és transformat, al seu torn. I el lector està convidat a l’espectacle.

Lee este blog en castellano »

Sobre el autor

Joan Garí

Joan Garí (Borriana, 1965) és escriptor. Es va donar a conéixer amb l’assaig La conversación mural, amb el qual va obtindre el premi Fundesco (Madrid, 1994). De llavors ençà ha publicat diferents títols, com ara La balena blanca, Història d’Amèrica i Viatge pel meu país. Té un blog dedicat a la crítica de llibres: www.oficidelector.blogspot.com

El País

EDICIONES EL PAIS, S.L. - Miguel Yuste 40 – 28037 – Madrid [España] | Aviso Legal